Allò que enregistrem s’esvaeix un cop finalitzada la pròpia acció de fotografiar. Ja no és allò que en aquell instant era, i d'aquesta manera la fotografia es converteix en quelcom molt preuat que amb el temps s'omple d'un sentiment de nostàlgia que esdevé l'essència mateixa de la imatge; i potser per captar-la millor és per això que la camera fotogràfica ha evolucionat buscant la perfecció i la fidelitat d'allò fotografiat. Però, què és allò que durant anys ens ha mogut a immortalitzar tota mena d'imatges? Què té l'instant susceptible de ser aturat i conservat a través del temps que ens sedueix tan? Què succeeix exactament quan l'ull fixa la mirada en un tros de passat aturat en el temps? El per què l'home s’obsessiona en enregistrar imatges no és ni molt menys gratuït i obliga a fer un gran exercici de reflexió que potser mai resoldrem...però, si més no, cal intentar-ho!
Si ens hi parem a pensar la vida ens pot semblar força estranya, però si hi reflexionem sense por ens adonarem que som els individus els que tendim a complicar-la. Aquest blog pretén ser un petit espai on recollir tota mena de reflexions, experiències, imatges, sensacions...en fi, tot allò que ens pugui fer veure la vida amb la vitalitat que es mereix des de diferents prismes calidoscòpics.