Si ens hi parem a pensar la vida ens pot semblar força estranya, però si hi reflexionem sense por ens adonarem que som els individus els que tendim a complicar-la. Aquest blog pretén ser un petit espai on recollir tota mena de reflexions, experiències, imatges, sensacions...en fi, tot allò que ens pugui fer veure la vida amb la vitalitat que es mereix des de diferents prismes calidoscòpics.
.jpg)
2 comentarios:
A propòsit sobre la vida, em ve al cap la frase del filòsof Robert de Ventós: “El redescobriment de la capacitat intuïtiva per viure, adonar-se que s’està viu”. Un raonament tan obvi que calgui arribar a extrems de desesperança perquè ens faci plantejar-nos la nostre existència.
JVHG
Som extremadament fràgils.
La capacitat de l’home que ha tingut per progressar i arribar on estem avui, ens faria sentir orgullosos si no fos pel mal que hem estat fent i fem al nostre planeta. I això s’està convertint en contra nostre. I com diu el cèlebre biòleg J. Gould: “No és el planeta qui s’ha de comportar intel•ligentment, si no nosaltres”. I de això cada dia en tinc més dubtes. L’altre dia una ventada va demostrar la nostra fragilitat. Un altre dia, encara poden ser conseqüències més fortes, fins que algun dia pugui ser el nostre extermini. Com els nostres avantpassats els dinosaures.
La naturalesa és qui mana al nostre planeta i nosaltres n’hauríem de tenir bona consciència. Com diu J. Gould: “En el progrés no tot ha de ser progressar, si no que també pot ser regressar”. Es a dir, no anar tant ràpid i respectar els cicles de la naturalesa i garantir la biodiversitat per poder sobreviure. Al menys, això és el que està en les nostres mans. No fer mal a la Naturalesa i de la resta és el destí qui se’n encarregarà. “ El tauró, sense anar més lluny, porta més de 250 milions d’anys amb la mateixa forma i li va estupendament”. Ho deia Gould, del que caldria prendre’n bona nota.
I com ens creiem els reis del mont i el nostre egoisme i maldat son indeterminats. Les paraules de Wagensberg crec que son molt encertades: “ Si la Terra fos realment intel•ligent com diuen alguns, la millor manera de garantir la seva supervivència seria desempallegant-se de nosaltres”.
La incertesa és la que presideix la vida del Univers, i nosaltres no som més que pols del Univers. Tan fràgils, vulnerables i alhora tan perillosos, que encara que intel•ligents, hauríem de intentar canalitzar la intel•ligència cap a la raó i fer-ne un ús responsable que tant deixa de desitjar en molts humans.
01 febrer 2009
JVHG
Publicar un comentario